EL PETIT GRAN CHARLIE
Era una freda matinada de desembre de 1853. En Charlie ,un
nen d'onze anys que vivia a Liverpool, s'adonà que no hi havia fusta per a
encendre l'estufa del seu barracot. Després d´haver-se menjat el seu rosegó de
pà com a esmorzar,en Charlie es dirigí cap a la fàbrica tèxtil on ell
treballava des de les sis de la matinada fins a les vuit del vespre .
Pel camí,es va trobar amb el seu amic Henry,un altre nen que
treballava amb ell a la fàbrica. Van caminar junts durant mitja hora pels
estrets i foscos carrers de la ciutat. Passada aquesta estona van arribar davant
de la porta de ferro que donava a l´entrada de la colònia industrial. Mentres es
mirava aquella imponent porta,en Charlie es preguntà si, potser ,aquell dia li sobraria
una mica de temps per a jugar a les bales amb el Henry. Mentre pensava això, es
va apropar el conserge. Era un home geperut,seriós i de poques paraules i que
sempre duia un jersei,uns pantalons llargs, una jaqueta i una gorra. Quan el tenien
a un pam del nas els hi va dir:”la fitxa”. Els dos nens van treure ràpidament de
la seva butxaca una fulla arrugada on ficava el seu nom i cognom ,adreça i les
hores de feina. Quan el conserge (que es deia Senyor Thingummy ) va veure que tot estava en ordre, va treure d'una
de les butxaques de la seva bruta jaqueta unes claus grans de color negre amb
les quals va obrir,entre carrisquejos, l'immensa porta. Quan passaven pel costat
de la torre de l'amo, en Henry va començar a tossir amb força. El seu amic tenia
problemes pulmonars. Temps enrere ja havien anat al metge però, a part de que el
tractament era molt car, el doctor els hi va dir, que si seguia treballant a la
fàbrica, mai es recuperaria. I com que la seva família era molt pobre, per més que
volguessin, no es podien permetre el luxe de fer que un dels seus fills deixés
de treballar.
Quan ja eren a dins, el Senyor William (que era el supervisor) els hi va dir: "arribeu dos minuts tard! Henry, tu
et quedaràs a la línia de producció, i tu Charlie ajudaràs a reparar les
màquines espatllades! El Senyor William era un home d'uns quaranta anys, sempre
estava molt atabalat i tenia cara de pocs amics. Sempre duia una gorra i un
davantal de treballador.
Mentres en Charlie es dirigia cap al magatzem,va veure a una
nena que treballava a la zona de seleccionament. Es deia Betty i era una nena
rossa i pàl·lida que mai deia ni una sola paraula. Sempre duia un vestit d'un
color beix, ple de taques i les puntes les portava totes estripades. Quan el nostre
protagonista li va dir :”hola”. Ella es va parar,es va girar i se'n va anar
corrents.En Charlie es va sentir molt trist, ja que, sempre havia intentat ser
amic d'aquesta nena.
Seguidament es va dirigir cap al magatzem on estaven les
màquines espatllades. A ell li va tocar reparar una filadora.
Aquell dia (i com molts altres), en Charlie no va sortir a
les vuit del vespre, va sortir a dos quarts de nou. I aquell dia (i com molts
altres), en Charlie no va poder jugar amb el Henry.
Mentres tornava a casa, en Charlie va començar a plorar però
va parar perquè sabia que això ho feia pel bé de la seva família. També es va
prometre a sí mateix que quan sigués gran, canviaria aquest món injust on els nens treballen i els rics
tenien dret sobre els pobres.
El dia següent va ser com l'anterior però, sobre l´una del
migdia, va passar un fet inesperat: es va sentir un fort soroll i un tremolor i,
al cap d'uns minuts, va venir el Senyor William cridant: “foc, foc! La fàbrica
es crema! Hem d'evacuar!”. Tots van deixar el que estaven fent i van sortir
corrents.
Mentres en Charlie i en Henry corrien, van veure que el
senyor Smith (l'amo de la colònia industrial) s'havia quedat atrapat al seu
despatx i ningú no es podia acostat
degut a les flames.
En Charlie i en Henry no s'ho van pensar dues vegades i van
intentar accedir per un passadís estret que només els nens coneixien i que els
portaria al despatx per l'altre costat. Tot els va sortir bé i, forçant una
mica la porta, van aconseguir entrar. Van veure el Senyor Smith al terra,
inconscient pel fum. Pel que van veure (mai abans havien conegut l'amo en
persona) era un home gran, ben vestit i amb llargs bigotis. Entre els dos van
aconseguir despertar-lo.
Quan es disposaven a sortir, es van adonar que el passadís
estava també ple de flames. A en Charlie se li va ocórrer sortir per la
finestra i baixar per la teulada del pis inferior. Però en Henry va dir “Està
també plena de flames”. “No us preocupeu, tinc una altra idea” va respondre en
Charlie. Seguidament, els nens es van treure les camises, les samarretes i les
petites armilles que tots dos van emprar per a apagar una mica el foc de la
teulada. Els dos nens i l´home van saltar, van relliscar i van caure en un pati
interior protegit de l´incendi.
Poc després van arribar els bombers i van apagar el foc.
El Senyor Smith estava molt agraït per la valentía d´aquells
dos petits herois. I els va recompensar.
30 anys després…
En Charlie és al seu despatx. Ara ell és el director de la
fàbrica on havia treballat de nen. L´entorn és diferent: els nens van més anys
a l´escola i per els adults les condicions de vida i de treball són millors.
En Charlie troba a faltar el seu amic Henry (que va morir
degut a la seva malaltia mentre cursava els estudis que el Senyor Smith pagà a
tots dos) però, a la vegada, estava content per haver fet realitat la seva
promesa de contribuir a un món millor.
FI
David Santamans Rodríguez 6º C
SANT JORDI 2015!!!
Bona Diada a tothom!!!
Els alumnes i les alumnes de 6è han compartit pati amb cicle inicial i han organitzat jocs, han pintat cares i han fet un taller de creació de roses.
Aquest matí a primera hora hem tingut els jocs florals i enguany els guanyadors han estat:
Els alumnes i les alumnes de 6è han compartit pati amb cicle inicial i han organitzat jocs, han pintat cares i han fet un taller de creació de roses.
Aquest matí a primera hora hem tingut els jocs florals i enguany els guanyadors han estat:
David Santamans 1r Premi
Diego Pous 2n Premi
Maria Menchaca 1r Premi
Ivet Berdié 2n Premi
 |
| Taller de pintar cares |
 |
| Taller de roses amb Miss Filo |
 |
| Tothom a pintar-se!! |
 |
| Juguem junts |
Drac i Sant Jordi's
Master Chef Al·lèrgies
Avui ha esdevingut a l'escola la primera sessió de "Masterchef Al·lèrgies" amb la visita d'un jurat per avaluar els nostres petits "chefs".
La trobada ha estat molt interessant.
El portaveu de cada grup ha explicat l'al·lèrgia que treballava i el plat presentat.
L'Álvaro ha presentat el pastís de xocolata i l'al·lèrgia treballada és la fructosa
En Miguel ha presentat una amanida de pasta i el seu grup ha treballat l'al·lèrgia als fruits secs
L'Álex ha presentat unes mini hamburgueses de carn, formatge i ceba caramel·litzada. El seu plat és apte per a gent amb al·lèrgia a l'ou.
En Pedro ha presentat un salmó a la vinagreta amb salsa de soja. Així tots els que són al·lèrgics a la fructosa podran gaudir d'aquest plat.
Moment de qualificació del jurat.
El jurat ha tingut present quatre trets importants: sabor, grau de dificultat, adequació a l'al·lèrgia i presentació
Tall honorífic per part de Miss Filo.
Els participants han estat força atents a les reaccions del jurat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)